Diferenciar-se incideix en el posicionament de l’escola en l’entorn i per tant ha de formar part de l’estratègia d’una escola.
En l’entorn de gestió es diu que diferenciar-se és crear una avantatge competitiva clau per sobreviure en el mateix. Això no és un repte fàcil quan parlem d’un intangible com és l’educació perquè en la decisió de tria d’un intangible hi incideixen aspectes amb una component important de subjectivitat emocional.
Amb això vull dir que la nostra identitat diferencial està formada per allò que fem, tangible, es veu i es percep, fem classes, fem extraescolars, sortides, tenim mestres, instal·lacions, etc. i com ho fem, intangible, l’estil, el que marca la nostra identitat com escola.
La comunicació és una de les eines clau per fer conèixer al nostre públic allò que ens fa diferents dels demés. No només és necessari tenir un factor millor que els demés sinó que aquest també ha de ser percebut per les famílies com a tal i per tant cal saber comunicar-lo. Sinó ho comuniquem bé no es sabrà.
Tanmateix, si fem una ullada als comptes de les escoles a les xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram, si mirem algunes de les seves planes web, tindrem la impressió que les escoles fem totes el mateix. Això pren sentit en la mesura que les plataformes de gestió i les planes web s’han estandarditzat; Wordpress, Wix, Strikingly, Canva en són alguns exemples.
Ara bé, penseu que l’autèntica diferenciació no ha de tenir com a base la comunicació, ni la presència a xarxes, ni les portes obertes; la comunicació és per fer present allò en que som millors però la veritable diferenciació d’una escola és allò que aporta valor en la nostra raó de ser.
Ens hem preguntat mai què fa la nostra escola diferent de les demés?, què esperen trobar les famílies en nosaltres?, per què venen?, què fan les altres escoles que no fem nosaltres i que les famílies valoren?, o en que destaquen respecte de nosaltres?. La reflexió oberta i en profunditat sobre aquestes qüestions hauria de ser el punt de partida per saber si gaudim d’avantatges competitives o si podem crear-ne alguna respecte la nostra competència. Una eina DAFO pot ser-nos d’ajuda en el treball de reflexió. Recordeu, punts forts i punts febles quan parlem d’allò que depèn de nosaltres i amenaces i oportunitats per aquells aspectes que succeeixen sobre els quals no podem influir.
Hi ha altres eines en el marc de la gestió a més del tradicional DAFO, jo proposo Canvas, llençol en anglès. Canvas és una eina pràctica i intuïtiva que ens pot ajudar en l’anàlisi i la reflexió de la globalitat d’escola. És un model que aporta sistemàtica per a escriure les bases sobre les quals la nostra escola aporta valor a la comunitat. Canvas fa que treballem i analitzem nou àmbits de negoci, segment de clients, proposta de valor, canals de distribució, relació amb els clients, flux d’ingressos, recursos clau, activitats clau, acords i aliances clau i costos estructurals. En un proper post parlarem del model de Canvas com a eina de gestió as les escoles.
Aquestes eines ens han d’ajudar a identificar la nostra identitat diferencial i ser capaços de definir que podem fer per diferenciar-nos. Però quines formes de diferenciar-se hi ha?
La que sustentaria una autèntica diferenciació és la del propi servei educatiu. Parlaríem del Projecte educatiu i del model d’escola.
Què hi ha en el nostre projecte d’escola que ens fa diferents?. Si pensem que és l’aprenentatge de les llengües, o bé que treballem per projectes o que desenvolupem els alumnes en totes les seves dimensions, o que treballem les tecnologies, o l’educació emocional, o que som una escola internacional, hem de fer un esforç gran per explicar-ho bé per tal que les famílies percebin aquesta diferenciació atès que la majoria d’escoles tenim aquests punts en el nostre projecte educatiu.
L’altre aspecte que contribueix en la diferenciació de l’escola, és l’equip de persones que hi treballa, elles són les que presten el servei i atenen a l’alumnat i a les famílies. En una organització de serveis a les persones, són justament aquestes les que li aporten valor. Les persones que treballen a l’escola, els mestres i els no mestres aporten coneixement i estil i agafa sentit aquí parlar de la necessitat d’una gestió de persones que aporti innovació a l’escola. Podeu llegir el Repte número 7 que va justament d’això.
L’altre són els serveis afegits que complementen d’altres, per exemple més hores de vetllador, desdoblament de classes, oferta d’activitats no lectives àmplia, menús innovadors i adaptats a les noves tendències en alimentació, patis dinàmics, etc. Segur que si hi pensem podem fer molt en aquest àmbit de diferenciació.
Construir una bona imatge de marca també ens ajuda a diferenciar-nos. Una marca que porta associats tot el nostre valor, allò que som, que fem i com ho fem i que ho aconseguirem fent les coses molt bé i amb la comunicació.
De totes aquestes formes de diferenciació, no ha de ser una cosa o una altra, segurament ha de ser una combinació.
Però que podem fer per ser diferents?. Avui en dia el que marca la diferència a les organitzacions, és la innovació. La innovació és la principal font de millora d’allò que ja fem o de trobar coses noves a fer i tan una cosa com l’altre ens fa diferents de la resta.
A les escoles hi ha infinita creativitat i imaginació i pren sentit trobar sistemàtiques que facilitin canalitzar aquesta creativitat a través de processos d’innovació que ens facin treballar de forma fàcil en la recerca incansable de nous models que agradin a les famílies.
La implantació de processos d’innovació requereix una cultura de la innovació, hàbit de fer-ho, requereix metodologia, com la de gestió de projectes que hem comentat en el Repte 2 i requereix una estructura d’innovació per tal de fer que les coses passin.