Mentre a les escoles es debatia si tablets o ordinadors portàtils, mentre hem passat dels plans de les NNTT a les TIC i després a les TAC, la COVID irromp a les nostres escoles i ens fa veure que el món de la tecnologia a l’educació és molt més profund i estratègic.
No és nou, el repte de la digitalització, ja era un repte per a l’educació molt abans del coronavirus. Però ara, encara més.
La tecnologia i la digitalització són els protagonistes indiscutibles del nostre dia a dia i del nostre futur. Vivim en un món digital on la tecnologia ha canviat per complet la nostra forma de relacionar-nos i l'àmbit escolar no en queda aliè i ara encara menys. Avanços com la realitat virtual, l'Internet de les coses que fa que diferents objectes quotidians es connectin són ja una realitat.
Lluny queden els primers cursos d’ "alfabetització digital". De fet, les generacions que s'incorporen avui a el sistema educatiu són fills de "nadius digitals", o gairebé.
Aquest entorn digital de canvi i evolució incessant obliga a tothom a mantenir-se a el dia de les novetats digitals i en aquest context, l'escola és protagonista indiscutible perquè tota aquesta transformació ha donat pas a una nova cultura, la digital i l'escola té la missió de contribuir com a tal a que els seus i les seves alumnes la tinguin desenvolupada.
No estem parlant de plataformes de gestió, ni de tauletes, ni de plataformes com Moodle o Google Classroom, ni de Zoom ni de Meet ni de Teams. Tot això són mitjans que avui hi són i demà seran uns altres. Estem parlant d’una “cultura”, gairebé com si fos un valor.
El confinament ens ha fet palès quelcom que ja sabíem; en una escola s’hauria d'entendre la cultura digital com la capacitat d'adaptació al canvi fent ús de la tecnologia com a mitjà per millorar els processos d'aprenentatge, sent conscients que aquesta tecnologia és canviant de forma constant.
Quan parlem de cultura digital, parlem que els nois i noies han de saber:
-Localitzar, identificar, analitzar, emmagatzemar i organitzar la informació disponible a la Xarxa. L’ordre físic ara és digital.
-Resoldre problemes tècnics. Estem parlant d’autonomia digital.
-Crear i editar continguts digitals considerant el marc legal de Drets d'autor.
-Protegir la pròpia identitat digital.
-Ser respectuosos amb els demés i amb el seu entorn evitant situacions de Ciberassetjament o Ciberbullying.
-Tenir autocontrol en relació a l'exposició digital sense risc a addiccions.
-Discriminar entre el que és cert i el que no i el que pren és valor a saber discriminar també entre allò que és important i que no ho és.
Aquesta cultura digital ha de portar al nostre alumnat unes determinades competències que la majoria d’escoles ja tenen en els seus projectes educatius, però que ara han de contemplar la dimensió digital. Em refereixo a la creativitat en la producció digital, crítics en el consum de continguts digitals, analítics per saber interpretar les dades i la informació i flexibles i col.laboratius per treballar en xarxa més enllà de les seves fronteres, capacitats indispensables en el món digital.
A les escoles portem anys fent plans (NNTT, TIC, TAC, digitalització,...) però ens costa acabar de definir una estratègia que es sustenti en l’ús i no en les eines quan l'eina tecnològica és un mitjà i no la finalitat. Només així evitarem els eterns debats entre els defensors i detractors de l’ús de la tecnologia a l’escola.
Qualsevol estratègia en educació a qualsevol nivell ha de contemplar aquesta cultura digital i aquestes competències com a objectiu finalista i haurà d’orientar tota l’organització als mateixos. Això passa per:
-Tenir lideratges capaços de conduir l’organització en tot moment a les necessitats de la societat.
-Per formar i desenvolupar els i les mestres amb les capacitats necessàries per fer front a tots aquests reptes.
-Per predisposició al canvi dels docents que han de treballar en nous enfocaments en la seva pràctica.
-Per més predisposició al canvi dels docents perquè això no para. Això vol dir proactivitat en estar al dia i avançar-se.
-Pel consens i la coherència d’actuacions de tota la comunitat educativa vers el desenvolupament d’aquesta cultura digital.
Tot és tan canviant que el que ahir era nou avui no. Es tracta d'aprendre i desaprendre per tornar a aprendre i ... .. segurament a desaprendre.