Just començar el curs escolar, les escoles tenim ja el neguit vers la preinscripció del curs vinent i les portes obertes. Un entorn de molta competència i baixa natalitat preocupa i omplir l’escola esdevé un dels reptes més importants de les escoles avui.
A més enguany, la Covid19 ha fet canviar moltes formes de pensar i segur que els comportaments de les noves famílies i els seus criteris també han canviat. Omplir l'escola l'any vinent requerirà reflexió i innovació.
“Però si aquest any no tindrem dificultat!” S’aventura a pronosticar algú. “Si tenim unes aules precioses!” continua, com si les aules fos l’element essencial en tota decisió de les famílies.
Avançar-se i planificar ens dona més temps per a la reflexió per posicionar-nos adequadament en aquest entorn competitiu i això és positiu, tenir unes instal·lacions maques no hi ha dubte que també ajuda, però avui, sabem que ni una cosa ni una altra són suficients. Com tampoc és suficient tenir un model educatiu innovador i amb bons resultats educatius que és quelcom que se’ns suposa.
Omplir l’escola requereix un treball constant tot l’any. Si al llarg de l’any no hem fet una bona feina de posicionament, haurem de fer front a la campanya de preinscripció amb inferioritat de condicions respecte d’altres centres. Posicionar-se vol dir, a més de comunicar i ser presents, fer les coses molt ben fetes. Cal tenir present que moltes famílies opten pel nostre projecte educatiu gràcies al “boca orella”
Si sou pares i heu passat per l’experiència d’escolaritzar els vostres fills, possiblement heu experimentat que el que fa decantar la balança cap a una escola i no una altre, no és cap d’aquests factors. Hi ha alguna cosa en la decisió que et fa decidir. I és que de fet la decisió d’escolaritzar els fills en una escola o altre respon tan a criteris racionals com emocionals i això pren sentit quan el que ofereix una escola i una altra sembla tan igual que es fa difícil per a les famílies poder fer valoracions objectives i al final és possible que aquestes, en la seva decisió, es deixin portar per una certa intuïció.
Si pensem en les portes obertes, aquestes, venen a ser com la campanya de Nadal, en el sentit figuratiu clar. Les portes obertes ens ofereixen una bona oportunitat per fer decantar la balança. En aquest sentit cal aprofitar-les per fer-nos diferents de la competència i anar més enllà d’explicar amb el suport d’un Power Point i un vídeo la llista d’innovacions, projectes, llengües estrangeres, horaris, serveis i activitats extraescolars que fem, perquè segur que les altres escoles a hores d’ara expliquen exactament el mateix.
Potser ha arribat el moment de pensar en un canvi d’enfocament i contingut de les portes obertes que ens apropi més a les famílies. Algun tipus d’estructura que les ajudi a visualitzar com s’integrarà el seu/va fill/a a l’escola. Només cal que tot allò que es comuniqui sigui rellevant, tingui consistència, ens ha de diferenciar, s’ha d’entendre i ha de desprendre autenticitat.
Les portes obertes són el moment de la confiança i de ser proper, de traslladar el projecte educatiu tal qual és, de forma simple i sense explicar res que no és. I el més important, és l’atenció personalitzada i franca que faci que les famílies sentin que les necessitats dels seus fills seran ateses a la nostra escola.
És important diferenciar les portes obertes en funció de les necessitats de les famílies. No té la mateixa càrrega emocional una família jove que ha d’escolaritzar el seu primer fill a P3 que una altra que ho ha de fer a primer d’ESO o altres que es plantegen un canvi d’escola.
Amb l’experiència del confinament per la COVID i amb temps, cal treballar també amb la visió de la virtualitat si arribat el moment hem de fer portes obertes virtuals i cal ser imaginatius i creatius.
En un context tan complex i canviant en el qual res té a veure ara amb el curs passat, recomano que la direcció abordi amb el temps adequat i amb mètode la campanya de preinscripció com a un projecte amb visió d’innovació que parteixi de la reflexió i valoració de l’experiència anterior per acabar amb la planificació de tot el que cal fer i amb responsabilitats clares per no haver de córrer al darrer moment.
No està de més disposar d’algun tipus d’eina o de suport que ens permeti monitoritzar i fer el seguiment de tothom qui s’ha interessat per la nostra escola i amb qui hem interaccionat. Una eina a on registrarem la informació de les famílies interessades amb l’escola i que ens permet formar una percepció de les possibilitats de preinscripció reals. També perquè acabada la preinscripció, podem preguntar a algunes famílies com a oportunitat de millora de cara el futur.
Ja hem dit que omplir l’escola requereix un treball de captació constant al llarg del temps i tot allò que fem per donar-nos a conèixer, ens identifica i ens posiciona d’una manera o altra respecte d’altres escoles. Com també ens posiciona qualsevol interacció de l’escola cap el seu entorn, intern i extern. Una entrevista, una tutoria, un correu electrònic, la Newsletter que fem cada mes, una reunió de començament de curs, el que passa en un partit de bàsquet del dissabte el matí, el compte de Linkedin d’un mestre, o d’Instagram, la pancarta que fem a cada campanya de preinscripció, les xarxes socials, la web,....és un no parar, però és així, tot allò que fem i comunica, posiciona la nostra marca.
Arribat aquí, és important que tothom qui comunica ho faci sota criteris globals i coherents pel que és necessari un lideratge i un compromís des de la pròpia direcció que sigui capaç de fer un full de ruta i d’alinear a tothom de l’organització cap a un posicionament que transmeti els valors, l’estil i la forma de fer que identifiquen a l’escola i amb els quals les famílies es sentin involucrats.