La comunicació forma part del govern d’una escola i és avui dia una funció estratègica. Què comuniquem i com ho fem aporta confiança entre els diferents membres de la comunitat escolar, dona visibilitat al projecte educatiu i reforça la imatge de l’escola.
Abans de continuar amb aquest post, m’agradaria fer un càlcul. Imagineu una escola de dues línies que ofereix des de P3 a 2n de Batxillerat. Això, pel cap baix són uns 800 alumnes, cap a un miler de pares i mares, dos mil avis, una seixantena de mestres, unes trenta persones de serveis i sense comptar monitors de lleure, entrenadors, d’activitats d’estiu, etc, tenim que a una escola d’aquesta dimensió interaccionen de forma habitual gairebé unes 4.000 persones. Son moltes oi? Espanta!, fins i tot la xifra espanta si volem que tothom tingui una percepció determinada de l'escola, cosa que és impossible, però mirar que aquest percepció sigui majoritària requereix comunicació.
Tenir sistematitzada la comunicació a partir d’un pla de comunicació anual que recull i descriu com s’organitza la comunicació a l’escola és important si volem establir una comunicació eficaç i eficient entre tota la comunitat educativa. D’aquesta forma aportarem coherència de missatges i no deixarem res a la improvisació.
Els canals de comunicació han de ser clars, transparents i oberts, i se’ls ha de donar visibilitat a traves de diferents entorns i formats: xarxes socials, presentacions orals, publicacions, pagina web del centre, revista escolar, reunións de tutories, etc.
L’escola ha de treballar per una comunicació bidireccional, centre-entorn, de manera que possibilitin l’enriquiment continu i ha de ser capaç de crear i mantenir una xarxa oberta a la comunitat educativa.
S’ha de vetllar també, per a que el sistema de comunicació sigui general i estable, integrat dins de les dinàmiques habituals de comunicació del centre i a partir d'uns objectius ha de definir què comuniquem, com ho fem, quan i qui ho fa. És important, parar-se en el qui. Comença a ser usual a les escoles disposar de persones que s'encarreguen de la comunicació; això està bé atès que es una forma de fer palès la necessitat d'aquesta funció, que ja hem dit estratègica, a l'organigrama. Ara bé, tothom comunica, l'actuació individual de tots els que treballem a l'escola, forma part d'aquesta comunicació. També tenir present que la responsabilitat final de la comunicació, correspon a les direccions, qui no poden defugir de la mateixa.
El pla de comunicació, ha d’incloure la comunicació ordinària, aquella que recull tot allò planificat i previst. Però també la extraordinària. Què passa quan hi ha imprevistos?
A totes les escoles sorgeixen cada dia situacions diferents, algunes de les quals tenen certa complexitat per què generen malestar entre les famílies. Es tracta de la comunicació extraordinària o la “comunicació de crisis”. Tenim infinitat d’exemples, tutors i tutores que estan de baixa, convocatòria de vagues de mestres, sancions a un grup d’alumnes, canvis o anul·lacions en sortides i excursions, canvis en el menjador escolar, etc. Si volem que les famílies faci una interpretació real d’un fet concret, cal comunicar.
Davant d’aquestes situacions, els directius de l’escola han d’actuar per tal de gestionar “la crisis” sinó volem que algunes xarxes socials facin mal fora de l’escola. No podem caure en el parany del "ja comunicarem quan tinguem més a dir", Cal pensar que la majoria de famílies entén que a l’escola es donin situacions complicades; però aquests pares i mares que entenen volen veure com reaccionem davant de les mateixes. És en aquestes situacions a on el què i el com es comunica és molt rellevant, especialment el com atès que és el que dona valor a la decisió presa davant d’un problema.
Penseu que en la mesura que sistematitzem la comunicació, tant l’ordinària com l’extraordinària, cada vegada ens costarà menys fer-ho i cada vegada en sabrem més. Penseu que la unificació fa que no hi hagi contradiccions i que la comunicació ordinària redueix l’extraordinària que vol dir que com més comuniquem planificadament menys situacions imprevistes i menys problemes.