Una aliança és la unió de persones o organitzacions que es comprometen a donar-se ajuda mútua per aconseguir un objectiu compartit. Si a aquesta definició li afegim la paraula estratègica tindríem que aquest compromís d'ajuda mútua és per impulsar un pla d'acció i organitzar o disposar recursos per aconseguir un avantatge competitiu comú.

Quan parlem de recursos, estem parlant de recursos financers, personals, de coneixement, tecnològics i de prestigi. Per tant, una aliança estratègica pot representar compartir recursos materials i intangibles com pot ser el prestigi associat a una marca.

Teòricament hi ha diferents formats d'aliances, “Join Venture" quan com a resultat de l'acord entre dos o més ens se’n crea un de nou, o una operació de Capital risc quan una organització adquireix a una altra, o una UTE quan parlem d’una unió transitòria per fer alguna cosa temporal , o franquícia o Outsourcing i pot haver altres tantes formes de cooperació en funció de les necessitats i idiosincràsia de les parts.

Què ens aporta una aliança?

Una aliança estratègia ha de contribuir a desenvolupar un avantatge competitiu o com a mínim millorar-lo.

Per aconseguir-ho ha d'enfortir la nostra estructura organitzativa, millorar la nostra capacitat financera si necessitem fer una inversió econòmica important, o reduir costos perquè un acord ens porta a aprofitar algunes economies d'escala, o simplement ens porta a innovar, renovar-nos i refrescar idees.

A les escoles hauríem de reflexionar, en ocasions, sobre allò que ens aporta o que no ens aporta en relació als costos. Això milloraria la nostra competitivitat. Per contra, acostumem a mantenir algunes estructures que no aporten valor a la nostra raó de ser i això no és recomanable en entorns complexos i competitius com l'actual.

Una aliança estratègica pot ser interessant en aquells projectes que contribueixen de forma important al nostre posicionament competitiu i desenvolupar-los requereixen un alt cost.

Recomano fer aquesta reflexió abans de aventurar-se a projectes que poden representar un alt risc econòmic, encara que impliquin un bon avantatge competitiu.

Quan plantejar-se una aliança estratègica?

Al meu entendre hi ha quatre situacions en les quals és convenient obrir la ment i imaginar si podem plantejar un acord amb algú.

1. Quan l'accés al mercat és complicat.

En una situació com l'actual, amb una baixa natalitat, una oferta de places escolars sobredimensionada i un context polític poc favorable, una aliança estratègica orientada a mantenir un determinat posicionament pot ser una alternativa a la continuïtat d'alguns centres.

2. Quan volem compartir tecnologia.

La Covid19 ens ha portat a accelerar el canvi digital a totes les organitzacions escolars. Compartir estratègia tecnològica i inversions és una cosa que ens aporta valor i redueix els nostres costos.

3. Quan volem compartir innovació.

Es tractaria d'acords per dur a terme una investigació i desenvolupament sobre nous mètodes pedagògics o canvis d'organització. Unir esforços en aquest sentit aporta amplitud de visió i compartir estructura i per tant, compartir costos i inversió.

4. Quan volem minimitzar riscos.

Situacions on es requereix assumir un risc econòmic important.

Alguns exemples trobats a Internet d'aliances estratègiques en el nostre sector:

-Creixen Educació, és l'agrupació de diverses escoles per constituir un únic projecte pedagògic mantenint les estructures individuals originals.

-Nazaret Col·legis Innovadors, l'associació de diversos centres per posicionar una marca.

-International Baccalaureate, actua com a franquícia per a aquells centres que desitgen impartir algun dels seus programes.

-Departament d'Educació, en aquells casos que una escola concertada passa a ser de titularitat de l'Administració.

-Escola Nova 21, l'agrupació temporal de centres educatius per promoure un canvi pedagògic.

-Tr@ms Fundació, agrupació de centres educatius en l'àmbit de la digitalització.

-Universitat Pompeu Fabra, l'Autònoma de Barcelona, ​​la de Madrid i la Carlos III per a impartir el Grau de Filosofia, política i economia.

Aquests són alguns exemples, molt diversos, fins i tot alguns promoguts per la mateixa Administració educativa, però hi ha molts més, tant en tipologia, com en dimensió de les institucions que el formen. Amb això vull il·lustrar que el tipus de marc contractual és secundari, l'important és la coincidència de necessitats i objectius.

Pot anar malament?

Pot anar malament per molts aspectes. De fet una aliança estratègica porta implícits una sèrie de riscos a diferents nivells:

Per minimitzar aquest risc s'ha de treballar especialment:

-La voluntat d'establir una relació de guanyar-guanyar.

-L’escollir uns aliats adequats, per solidesa i per organització. Els nostres aliats no ens solucionaran els problemes.

-La comunicació a cada etapa del procés d’aliança i a cada nivell de l’organització és imprescindible.

-Grans dosi d'empatia per esforçar-se en comprendre al nostre nou soci.

-Honestedat.

-Seguiment al llarg de tot el procés i en la posada en marxa.

És difícil preveure situacions com la de l'coronavirus, però no és difícil preveure si d'aquí a tres anys hi haurà més o menys nens a P3. La taxa de natalitat al nostre país va ser el 2018, la més baixa de les últimes dècades i avui aquests nens i nenes nascuts en aquest any són els que s’han de matricular a P3 el proper curs. Amb el que ja sabíem que hi hauria dificultat a omplir les nostres aules. Per descomptat, els centres més inquiets, els més innovadors no han cessat en canviar els seus projectes, els seus models pedagògics, les seves estructures i les seves aules, millorant la seva posició competitiva però no prou com per compensar el risc econòmic que aquestes millores han requerit i la realitat és que pocs han considerat les possibilitats d'una aliança estratègica real, fins i tot amb la nostra competència quan al final sempre és millor tres unitats de P3 que una i mai és tard per valorar aquesta possible aliança ja que l'entorn continua sent complex.