No hi ha nens. Aquesta és la realitat que ha d’afrontar l’escola avui dia. Res de nou, la disminució de la natalitat és quelcom conegut d’uns anys ençà.
La disminució de naixements planteja a l’escola una reflexió sobre que podem fer per garantir la supervivència de la institució en el futur i es requereix ampliar la mirada per tal de ser capaços de trobar nous models de negoci orientats a mantenir el nostre posicionament. No podem donar res per sabut, ni per fet, perquè tot canvia i hem de ser flexibles i qui sap si d’aquí uns anys hi tornarà haver nens.
Però això és l’estratègia i qui no s’hi hagi posat, haurà de posar-s’hi a treballar més aviat d’hora que tard. En podem parlar en una altra publicació.
Només dir que omplir l’escola requereix fer les coses molt bé, tenir una identitat diferencial i comunicar de forma constant.
Dit això, ara vull parlar de la immediatesa; la preinscripció del curs 2022-2023. En repetides ocasions he assenyalat que es quelcom que no es pot deixar per passat festes. Ho dic per què em sap greu veure escoles que deixen de comunicar just acabada la preinscripció del curs deixant de de ser visibles davant el nostre públic objectiu i perdent el mínim posicionament guanyant en el curt període de la campanya de preinscripció. I cada any és començar de nou.
Per això considero proposar-vos que treballeu ja la preinscripció del proper curs des d’un enfocament molt pràctic. No ull parlar de màrqueting ni dels fonaments de la comunicació, vull parlar-vos de la campanya de preinscripció des d'un enfocament del procés.
Primer. Identifiqueu el vostre públic objectiu més enllà de dir que són pares i mares amb fills i filles de tres anys.
La nostra missió com escola és ajudar-los en l’educació i desenvolupament dels seus fills i filles com a persones; però no podem obviar que les famílies tenen ja una visió dels mateixos com a adults en base a un model de vida que ells consideren vàlid. Convé saber sobre aquesta visió i sobre aquest estil de vida.
Quan més sapiguem de les famílies, perfil sociodemogràfic, conducta informativa, procés de decisió, etc., més podrem adaptar-nos a les seves necessitats.
Segon. Què aportem al nostre públic objectiu que no aporten altres escoles?.
Complexa de dir en la mesura que els models educatius s’han anat uniformitzant i tots són molt semblants a ulls de les joves famílies.
Correspon a l’equip directiu treballar per identificar aquests trets diferencials. Pot sortir de la pròpia reflexió i de preguntar a les famílies. Pregunteu a diferents nivells de famílies que és el què valoren de la nostra escola, podeu fer-ho a través de sistemàtiques conduïdes com un “focus group”, fent grups d’unes 8-10 famílies com a molt.
Podeu agrupar a famílies de P3 i P4 que fa poc que formen part de la nostra comunitat educativa; potser també a famílies amb alumnes a Cicle Superior de Primària que tenen ja un recorregut amb nosaltres i estant a prop de fer un canvi d’etapa, també a famílies del darrer cicle de l’ESO, de llarg recorregut a l’escola i amb una gran visió global; altres poden ser els grups de pares i mares delegats/des o la junta de l’AFA i per què no a famílies que havent-se interessat per l’escola van triar-ne una altra; què valoren aquestes d’altres escoles que no tenim nosaltres?.
Això ens ha de portar a saber quin és el nostre impacte a l’educació dels seus fills i filles segons les seves expectatives de futur i model de vida. Hauríem de ser capaços d’estructurar de forma ordenada i coherent allò que fem i que és tangible i el com ho fem i que és intangible.
És tangible la nostra oferta educativa, els serveis, les extraescolars, l’oferta esportiva, les instal·lacions, la proximitat, el preu. És intangible, la nostra identitat, el nostre model pedagògic, l’actuació de les persones que treballen a l’organització, docents i no docents, l’atenció que donem.
Tercer. Construir missatges que comuniquin de forma clara, ordenada i coherent el què aportem i a qui ho dirigim.
Es tracta no només de comunicar les activitats que fem, sinó també de com ho fem; és a dir comunicarem que hem fet una excursió o visitat un museu, però també sobre el nostre model, un treball per projectes, un ambient, un aprenentatge i servei, una formació dels/les mestres, entre d’altres moltes coses que comuniquen el nostre estil de fer.
Proposo els següents nivells de missatges:
I. El lema. Una frase que sintetitza allò què algú pensa quan sent el nom de la nostra escola. Per exemple que som una escola compromesa amb el barri o amb la societat o quelcom que evidencia que som una escola innovadora.
II. Tres o quatre missatges que traslladin la nostra aportació de valor a les famílies que ens trien. Seria allò que ens fa diferents, el per què ens trien. Per exemple, que tenim un model pedagògic innovador, o que treballem l’art, les llengües o la ciència d’una forma especial i diferent.
III. Aspectes concrets del nostre projecte educatiu que ens destaquen. No vol dir que no fem altres coses, però són aquells que volem destacar de forma especial, allò que fa evident que ens adaptem a les necessitats canviants de la societat. Per exemple allò relacionat amb la digitalització, les llengües estrangeres, la sostenibilitat, etc.
IV. Informació del que fem, etapes, serveis, extraescolars, activitats, etc.
No és tant important la classificació o l’ordre dels missatges, sinó el fet de tenir-los per aportar coherència i equilibri a la comunicació.
Quart. Dissenyar la campanya de preinscripció.
La campanya de preinscripció és com en el comerç la campanya de Nadal que cada vegada comença més aviat, doncs el mateix.
Per treballar-la, prepareu una graella amb:
• Les accions que farem
-Materials, revisió del disseny i producció
-Anuncis i publicitat a revisters, diaris,..
-Relacions públiques, activitats a l’entorn, seminaris i conferències obertes, participació a fires i jornades, festes populars,...Aquest és un aspecte de gran rellevància si som una escola de barri i d’un entorn local. Ser presents, que ens vegin, que comptin amb nosaltres, que ens sentin propers.
-Web i posicionament a cercadors. Sobretot que la plana Web sigui actual i ben estructurada i especialment que estigui adaptada a tot tipus de dispositius, escriptori del PC, mòbils, tauletes.
Pot ser convenient una “Web landing” atractiva, amb la informació de les portes obertes, amb els missatges clau i un formulari directe al nostre correu electrònic a on demanarem la informació imprescindible de contacte.
Parleu amb experts en posicionament a cercadors que us ajudin a fer la campanya de posicionament a cercadors i valorar si heu de posar anuncis per a que la vostra Web surti en els primers nivells de Google.
-Publicacions a les xarxes socials. Haurem de treballar un pla de xarxes. Ara en parlo en el següent apartat.
-Les portes obertes i l’atenció de les visites. En parlaré, també, tot seguit
• El pressupost
• El calendari
• El responsable de fer cada cosa
• El seguiment d’allò que anem fent i quin resultats tenim i si convé ajustar el pla previst.
Cinquè. Treballar un pla de xarxes.
Un pla de xarxes, és un calendari de publicacions a les xarxes socials a on estem donats d’alta (Instagram, Facebook, Twitter,...). Aquestes publicacions han de respondre a l’estratègia de missatges que hem definit amb equilibri i coherència.
Disposar d’un pla de xarxes, és imprescindible en una societat on majoritàriament es fan servir dispositius mòbils per informar-se de tot.
Es important que les escoles considerin la seva presència les xarxes com quelcom estratègic i no pot ser que es deixi a la disponibilitat de temps i mitjans tecnològics d’un mestre/a de cada etapa, que segur que ho fa molt bé, però sovint no te disponibilitat de fer-ho en el moment bo per publicar a cada una de les xarxes a on hi tenim un compte.
Sisè.-Treballar les portes obertes i l’atenció de les visites amb excel·lència.
Tota la comunicació que hem fet està orientada al que en l’entorn del màrqueting digital s’anomena “leads” , contactes de famílies que s’interessin per escolaritzar els seus fill i les seves filles a la nostra escola. Hem de fer que vinguin a visitar-nos i una vegada han creuat la porta de la nostra escola, és el nostre moment.
És el moment de transmetre allò intangible que dèiem abans, de fer-lo present, de fer que les famílies ens vegin diferents vers altres escoles; és el moment de la confiança i de la proximitat.
Que requereixen les portes obertes i les visites:
-Han de ser presencials en la mesura que la pandèmia ho permeti i deixar la virtualitat com a complement, però no l’abandoneu, la virtualitat ens ajudarà a aportar coneixement i presència amb contingut a Internet.
-Triar el dia i moment adequat; tindrem en compte claror natural, si ho fem amb l’escola en funcionament o no o ambdues complementàriament.
-Hem de dissenyar-les al detall, no deixant res a la improvisació, com si es tractés de l’escaleta d’una obra de teatre; format, equip, circuïts, aspectes logístics, atenció al públic, monitorització.
-La implicació i l’atenció personal de tothom, omplir l’escola es cosa de tothom i tothom des del propi rol i responsabilitat ha d’implicar-s’hi i col·laborar.
-Hem de comunicar allò que és rellevant, consistent, que s’entengui i que transmeti autenticitat.
-Monitoritzar l’interès. Cal que demanem les dades de les persones que s’interessen per la nostra escola per tal de poder fer seguiment i de poder incidir en tot el procés de la seva decisió.
Per acabar, només volia traslladar d’una forma ordenada i amb una visió pràctica quin és el procés de treball de la campanya de preinscripció. Us deixo un petit esquema de tot i us animo a treballar a partir d’avui la preinscripció del curs vinent i a l’hora treballeu també el futur menys immediat; de gran importància que ho feu.
