El món canvia i constantment irrompen canvis socials, polítics, demogràfics i digitals. Canvis que ens plantegen de forma constant nous contextos als que ens hem d’adaptar i l’escola no en queda aliena. 

La necessitat d’adaptació al canvi, no és res de nou i la capacitat per adaptar-s'hi ha estat més o menys ràpida en funció de la competitivitat de l’entorn en el qual s’interactua. Així, en el sector empresarial, la rapidesa de reacció ha estat imprescindible per ser present en el mercat;  no ha estat així a les organitzacions escolars on el canvi ha estat pausat.   

Possiblement i és una opinió totalment personal, la manca, a vegades, de sistemàtiques de treball semblants a les de les organitzacions de caràcter empresarial, ha afavorit que tot sigui més lent. 

Una de les coses que hem aprés aquest any és que el canvi és i serà present sempre a les nostres vides. I a les escoles, en la seva missió de deure’s a la societat, més que a cap lloc. 

Aquest deure’s a la societat que li correspona l’escola en el sentit que ha de formar a persones capaces d’integrar-se a la societat del futur requereix d’equips docents amb una gran capacitat per canviar. I això pren especial importància i planteja reptes poc fàcils quan venim de cultures organitzatives de canvi pausat. 

Aquest context, planteja un repte important a les titularitats de les escoles. Es necessita un equip de mestres i professors que no només s’adapta, sinó que s’avança als canvis. Un equip amb visió estratègica, proactivitat i motivació de forma que es senti l'escola com a pròpia.  

Tot això té la seva base en que els professionals es sentin orgullosos de la seva feina. Sentir orgull de la feina que un fa, en el sentit de satisfacció, és un privilegi per al treballador i per a l'organització on es treballa. 

Quan en una escola passa això conflueixen una sèrie de factors que contribueixen a construir un entorn on el nostre equip està bé i s'ho passa bé. És en aquest entorn que el nostre equip treballa amb proactivitat i interdependència per impulsar el projecte educatiu més innovador en la millor escola que existeix. 

Això no és gratis i aconseguir un equip així, no es pot deixar únicament a la força d’un lideratge i  requereix d'una estratègia orientada a les persones per convertir a les nostres escoles en un lloc òptim per treballar. 

Aspectes com la comunicació interna, la conciliació, els beneficis socials, la formació i la retribució  (fins i tot podriem parlar de retribució vinculada a objectius) són importants en la motivació i retenció dels nostres mestres. Però encara ho són més  els aspectes intangibles com el prestigi de la nostra escola o un projecte educatiu que els faci créixer personal i professionalment. 

En aquest entorn de canvi, potser és el moment de fer reflexió sobre si tenim una estratègia basada en les persones més enllà de l’administració de personal i del conveni col·lectiu. Potser ens cal saber com perceben els nostres mestres l’escola com a lloc per treballar-hi, es senten valorats? Estan motivats pel projecte d’escola? Els aporta? Gaudeixen de la feina que fan? Senten que treballen en el millor projecte i a la millor escola possible? 

Potser aquest entorn de canvi demana a les titularitats de les escoles una estratègia que tingui com a objectius: 

• Millorar el reconeixement de la nostra escola per part del nostre equip actual i futur. 
• Desenvolupar estratègies perquè els nostres professors i personal se sentin valorats. 
• Desenvolupar el sentiment depertinença a la nostra escola. 
• Afavorir la connexió del nostre equip amb la cultura de la nostra organització 
• Contribuir a desenvolupar un entorn de treball afavoridor a la selecció i retenció de talent 

Només es tracta d’iniciar un camí cap a crear una proposta de valor pel nostre equip que contribueixi a disposar del millor talent com a element diferencial de les nostres escoles. Heu sentit a parlar del “Employer Branding”? Aquesta terminologia entre el màrqueting i els recursos humans te a veure amb la manera en que l’escola es percebuda com a lloc de treball. Res de nou! Podem pensar. Però la societat canvia i les persones valoren altres coses.