La titularitat d’una escola pren diferents formes jurídiques que són el resultat de la seva adaptació a les necessitats de l’entorn en cada moment de la seva història; fundacions privades, cooperatives de pares o de mestres o conjuntes i les mercantils són les més comuns.
El cicle de vida de les escoles en l’àmbit de la gestió ha evolucionat passant d’un model de gestor-propietari a un model de gestor-professional. La professionalització facilita la presa de decisions donant més agilitat al funcionament en el dia a dia i això és positiu, però cal vetllar per evitar la desvinculació de les persones que formen part dels òrgans de govern vers alguns aspectes de gestió de l’escola que no els són afins a la motivació per la qual van accedir a formar part d'una junta de govern.
Em vull centrar en els òrgans de govern de les escoles i en aquests aspectes no afins que comentava. Quan una persona s’incorpora a un patronat o un consell rector ho fa motivada per diferents raons. Segurament el seu nomenament respon a una necessitat i a uns criteris prèviament definits. En ocasions però, quan algú accepta formar part d'una junta, ho fa sense saber a priori quines són les seves funcions més enllà de les obligacions i responsabilitats que estableix el marc legal. La realitat de les escoles demana però que quan una persona accepta formar part de les seves juntes de govern, ho faci amb visió global i amb compromís directiu i executiu en els diferents àmbits de responsabilitat d'una escola.
I com es tradueix aquest compromís directiu i executiu? O en quins fronts ha de ser palès?
El primer, l’estratègic. L’escola es deu a la societat i es responsabilitat dels òrgans de govern estar alerta i identificar com evolucionen les seves necessitats per tal de definir i ajustar la seva estratègia a les mateixes amb equilibri als valors fundacionals i sense que la interpretació en l’extrem d’aquests valors sigui una barrera per a l’evolució futura de l’organització.
El segon i tan important com l’estratègic, és el pedagògic. La pedagogia és la raó de ser de l’escola i el projecte educatiu en tota la seva extensió és allò pel qual una família ens tria i ens garanteix el futur. Els màxims òrgans de govern d’una escola han de ser partícips d’aquest àmbit, establint directrius i indicadors que assegurin la coherència del projecte educatiu a allò que volem que sigui la nostra escola.
Aquí pren sentit parlar de qualitat d’escola. Hauríem de ser capaços de definir indicadors de caràcter estratègic que ens permetin orientar les nostres accions i les de la resta de l’organització a l’assoliment dels objectius de futur i de projecte educatiu més enllà dels resultats de les competències bàsiques i de la memòria o pla general anual.
El posicionament, és un altre front important de responsabilitat dels òrgans de govern de les escoles. Quan parlem de posicionament ens referim allò que té al cap una persona quan sent el nom de la nostra escola. És allò que ens diferencia d’una altra escola. El posicionament de l’escola és el resultat d’aspectes tangibles i intangibles i el conjunt de les infinites interaccions que es donen cada dia en el seu entorn hi tenen molt a dir. Saber com ens perceben és essencial per definir les nostres actuacions cap a nous posicionaments o a reforçar el que tenim.
L’econòmic és un altre front que les persones que formen part dels òrgans de govern tenen entre les seves responsabilitats. El fet que econòmicament i financera a les escoles es gestionen recursos de les famílies, el seu caràcter social juntament amb el fet que en molts casos s’opera sota formes jurídiques que no tenen objectiu de lucre pot portar a concepcions equivocades del que es necessita en la gestió dels recursos d’una escola. Qualsevol decisió dins d’aquest àmbit te efectes sobre el finançament i aquest és essencial per a impulsar qualsevol tipus d’estratègia i projecte. El finançament és una de les responsabilitats de les persones que formen part dels òrgans de govern de les escoles.
El darrer front i no com a tal menys important, el de les persones. L’èxit passa per les persones com a l’actiu més valuós, pel que les juntes de govern han de vetllar per definir estratègies que afavoreixin la renovació pedagògica i tenir un equip docent amb coneixements i capacitats adequades per impulsar la innovació i aportar valor amb motivació i compromís per donar el millor de sí.
Amb tot, el que volia transmetre és que les juntes de govern de les escoles necessiten persones que per sobre de tot creguin en l’escola i participin amb voluntat per treballar des del seu propi rol en tots aquest fronts i des de la visió més global i estratègica. Tots aquests aspectes s'han de considerar quan incorporem noves persones a les nostres juntes de govern.