Un entorn de baixa natalitat i d’una oferta de places escolars pública cada vegada més gran deixa a l’escola concertada en un context competitiu complicat a on, a més, l’oferta pública es presenta atractiva a les noves famílies amb uns projectes educatius innovadors i de qualitat.

L’estadística de preinscripció fa evident el canvi de tendència de la concertada a la pública de les famílies a l’hora de triar escola pels seus fills.

Com a servei públic moltes escoles concertades i públiques han participat en projectes d’innovació educativa a nivell de país. El màxim exponent és el Projecte d’Escola Nova 21 que si bé ha aportat quelcom tan necessari com la reflexió i la innovació pedagògica a l’educació del país, sovint penso que ha contribuït a igualar els projectes educatius de tots els centres.

De fet, molts són ja els centres que desenvolupen metodologies d’aprenentatge globalitzat com el treball per projectes, treball cooperatiu, ambients per posar alguns exemples.... I si parlem dels eixos dels projectes educatius, es repeteix el desenvolupar el sentit crític de l’alumnat, treballar per la consciència sostenible, la multiculturalitat, la gestió de les emocions i la competència digital. Tenen sentit tots aquests eixos?. L’escola es deu a la societat i aquests eixos no fan sinó que respondre a les necessitats actuals, que no futures, de la mateixa.

No dic que Escola Nova no hagi fet una gran aportació al canvi de model educatiu del nostre país, al contrari, però pel que fa a l’escola concertada, ens ha aproximat a la pública i la singularitat que podia tenir un determinat projecte educatiu ha quedat diluïda i ara a una família que cerca escolaritzar el seu fill o la seva filla, li resulta difícil trobar un avantatge competitiu en nosaltres.

Toca reflexió per trobar de nou el nostre projecte singular que treballi les necessitats futures de la societat i no aquelles que ja es donen per suposat que les treballem i que tothom treballa. Hem de ser capaços de recuperar aquesta singularitat ja sigui a través de l’especialització o a través d’un eix vertebrador del nostre projecte, quelcom en que siguem realment bons. Em refereixo al "plus" de la concertada. Si no hi ha res en que siguem realment bons, caldrà treballar-ho.

Fa uns dies llegia en un article sobre el decret de plantilles a l’escola pública, un decret que introdueix el model de gestió privada en la funció pública a l’hora de seleccionar els mestres i tinc la impressió que l’escola pública comença a tenir vocació de concertada en la seva gestió, un aspecte que ha estat fins ara diferenciador per a la concertada en el sentit de ser més àgils i flexibles a l’hora d’adaptar-se a les necessitats de cada moment que no es pot perdre.

En aquest sentit la concertada hauria de tenir implantades sistemàtiques de gestió de la innovació, amb una organització plana, flexible i àgil que treballi per projectes i equips. Només així serem capaços de ser diferents.

Sobretot, és diferent tenir vocació de servei públic que tenir vocació d’escola pública.